Els immigrants, arribats per mar

Yaiza Pérez, AndreaMarcos, Alba Castro

3r ESO B

Els immigrants, arribades per mar

No hi ha dia que passi sense que a les costes no hi arribi un pastera amb prop d’un centenar d’immigrants. Les xifres parlen per si soles. Durant tot l’any passat vam rebre uns 4.750 sense papers procedents de les costes africanes.

Només arriba un de cada tres caiucos

Els caiucos son els primers transports de l’immigració. Els grups d'immigrants subsaharians han de travessar diversos països per arribar als estats africans amb costa, des dels quals les màfies fan partir els caiucos.

La immigració afri­cana per mar està sent sobredi­men­­sio­na­da pels mit­jans de comuni­ca­ció. La primera via d'en­trada dels im­mi­­grants són els aero­ports, i només el 16,7% són il·le­gals, segons l'ONG Mè­dics del Món. La Creu Roja és l'en­ca­rregada de noti­fi­­car als mitjans l'arribada de caiucos i el nombre de persones immigrants que arriba en cada embarcació.

L’arribada d’immigrants a Espanya no s’atura ni amb la crisi econòmica que viu actualment el país. Sembla ser que la crisi tindrà un efecte directe i molt important en l’arribada de persones estrangeres i aquest resultat no ens hauria d’estranyar, perquè el factor d’atracció per venir són les oportunitats d’ocupació. L’any passat no es registraren xifres que demostressin que la crisi hagués afectat els nouvinguts, però ja s’han produït descensos o contencions de la immigració legal que marquen l’inici d’una tendència de reducció de les arribades. Ja són més de dues mil les persones que s’han acollit al programa de retorn voluntari per a aturats que han exhaurit el seu dret de desocupació, i 1.800 més se n’han tornat als seus països ajudades pel programa d’atenció social gestionat per les ONG.

Immigrants que vénen i altres que marxen

Mentre les costes espanyoles s’omplen d’immigrants que arrisquen la seva vida en busca d’oportunitats laborals, n’hi ha d’altres que volen marxar. La crisi econòmica ha estat la causa que molts dels immigrants provinents de Llatinoamèrica o dels països de l’Est vulguin marxar d’Espanya. Els acomiadaments i el creixement de l’atur en els sectors on hi ha més immigrants treballant-hi ha provocat que molts decideixin tornar al seu país d’origen.

Europa reacciona contra la immigració il·legal

Els països que formen la Unió Europea també lluiten contra el fenomen de la immigració il·legal i es vol posar en marxa un acord que faciliti l’expulsió dels immigrants sense papers que hi ha a Europa. Entre d’altres mesures amb aquest acord es pretén donar més poder als Estats per repatriar als sense papers.

Ajudes

També s’han realitzat diferents projectes com el Centre d’Atenció a Immigrants, amb activitats per a l’aprenentatge de la llengua i per afavorir una millor integració, o el Programa operatiu per a immigrants (POI), entre altres. El desenvolupament del Projecte Equal de Barcelona, amb finançament de l’IMSERSO i del Fons Social Europeu, ha permès dur a terme diferents accions per promoure la formació i la inserció sociolaboral dels sol·licitants d’asil. A través del servei de recerques i missatges de la Creu Roja, s’han pogut reunir 16 famílies.

Més de 11.400 immigrants o refugiats a tot Catalunya s’han beneficiat dels programes i serveis que els ofereix la Creu Roja, i 603 voluntaris i voluntàries hi han participat

Nens immigrants a l'escola

L'educació dels nens immigrants es veu afectada per les influències del seu entorn. Així, els nens que procedeixen de països amb un nivell de desenvolupament econòmic menor van presentar un rendiment acadèmic més alt que aquells nens emigrants de països amb un major nivell de desenvolupament econòmic.

L'aula d'acollida és creada per atendre a la diversitat en els diferents centres d’Ensenyament a l'empar del Pla per la Llengua i la Cohesió Social, posat en marxa pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. En principi, un alumne pot estar en l'aula d'acollida un màxim de 24 mesos. Cal tenir en compte, però, que la seva llengua materna és la que farà, en principi, que la seva estada sigui més o menys llarga. Per tal de coordinar les classes a les aules d'acollida, se segueix la programació preparada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per al nivell inicial de català. En aquesta programació es tracten temes com les salutacions, el cos, la família, etc.

Piràmide de població dels estrangers censats a Espanya

Per últim, destacar que les migracions presenten problemes diferents: en el país de recepció d'immigrants la població sofreix uns canvis substancials. En la piràmide de la població immigrant d'Espanya abunden tant els homes com les dones en edat de treballar, mentre que la proporció de població menor de 20 anys o major de 65 és molt més escassa que la nacional.

Bibliografia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Immigraci%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aula_d%27acollida

Immigració d'Equador

IES TORREFORTA. 3 ESO-D

Katerine Anchundia Vera, Ayala Andreu de la Plaza, Naila Ferrer Canillas

IMMIGRACIÓ D´EQUADOR

Més de 3 milions d’equatorians, el 20% de la població, van marxar del seu país cap a altres països.

Es van dirigir principalment cap a Estats Units, Espanya i Itàlia. Perquè el equatorians puguin passar a Espanya, necessiten o han de tenir un visat. Han de presentar en el consulta corresponent els papers que especifiquin l’objectiu del viatge i que mostrin que tenen els suficients recursos econòmics per l’estancia prevista en aquest país i la tornada a Equador.
La major part dels països de la Unió Europea (juntament amb Noruega, Islàndia i Suïssa) van firmar un acord de lliure circulació per les seves respectives poblacions, el Tractat de Schengen. Els avantatges d’aquest tractat es que les persones poden viatjar lliurement per tot l’espai amb els document de la identitat del seu país; i establir-se o treballar en qualsevol altre país amb una prèvia sol•licitud de una targeta de residència.

Hi han dos tipus de visats :
Els visats d’estancia, que permet residir al país un màxim de 90 dies. Només s’utilitzen per a viatgés turístics o visites a familiars i amics.
Els visats de residència, pels que han de residir més de 90 dies.



Principals causes d´emigració

Les despeses sanitàries i educatives en el seu país d´origen són baixes, per això l’esperança de vida es reduïda i tenen poca preparació dins el mercat laboral dels països desenvolupats.

Els factors econòmics: la renta per càpita es baixa i esta mal repartida. La majoria de la població no té feina o és molt precària. Poques vivendes equatorianes són de propietat i han de residir en espais reduïts.

Els factors demogràfics: tenen el índex de natalitat molt alt, i un índex de mortalitat infantil també elevat.

La comunitat equatoriana no podrà votar a Espanya si no canvien les lleis. El govern espanyol ha reiterat l’intenció de modificar la llei electoral per permetre als immigrants residents legals votar en les eleccions municipals, encara que va matitzar que la reforma no es podria aplicar als ciutadans de països com Equador.

Vídeo sobre una ONG que investiga els problemes de la immigració, centrat a l’Equador: http://www.vilaweb.tv/?video=4495

En el vídeo s’al•ludeix una xifra molt important per a Barcelona, fins a 26 mil demandes de treball, de immigrants equatorians. Les empreses en general prefereixen contractar abans un equatorià, que es sumís que a un argenti o colombià, que són exigents però molt conflictius.

Per aconseguir primerament el visat al país d’origen, en aquest cas a Equador, cal que els immigrants es dirigeixin al consolat de Guayaquil, que cobren les taxes. Un detall que crida l’atenció pel que fa a la reagrupació familiar, és que l’immigrant equatorià que està a Espanya quan torna a al seu país per portar amb ell als seus fills, el consolat espanyol posa entrebancs.

La situació dels equatorians a Espanya

Molts immigrants estan sent acomiadats del seu lloc de treball degut a la por que tenen certs empresaris, a causa del nou reglament que pretén aprovar el govern d’Espanya pel qual un l’immigrant pot denunciar als seu empresari si aquest el té en situació il•legal.
L’immigrant il•legal te que demostrar que ha treballat més d’un any amb el seu actual patró, qui a la vegada ha de mantenir el lloc del treball de l’immigrant durant un any mes i pagar la seva seguretat social amb caràcter retroactiu.

La xifra del nou curs escolar sobrepassa els cinc-cents mil, els nens i nenes fills d’estrangers en col•legis espanyols, molts d’ells resten indocumentats i la llei tampoc dona cap solució a aquest problema.



El programa RETALE, de la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya, ajuda als immigrants equatorians a desenvolupar el seu propi negoci al seu país. L’objectiu principal d’aquest programa és potenciar les activitats generadores d’ingressos a l’Equador amb la creació de petits negocis al país gracies a les possibilitats dels immigrants equatorians a Espanya. Hi ha prop de 200 equatorians adreçats a aquest programa.

A Barcelona es concentren unes 7500 persones equatorianes. A la península unes 10.000 es troben a l’atur, principalment dones.

Bibliografia:

http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/fitxers/solidaritat/Retale01_cat.pd
http://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_en_Espa%C3%B1a
http://www.ecuatorianos.com.es
http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Inmigra/Cuantos.htm
http://www.vilaweb.tv/?video=4495
http://www.extranjerossinpapeles.com/paginas/noticias/5_octubre_2004.htm
http://lacomunidad.elpais.com/el-ecuatoriano/2009/2/18/video-sobre-cupo-inmigrantes-detener-espana

Arribada dels immigrants

IES TORREFORTA. 3ESO.C

Abdelhak Tourki, Nazha el Idrissi, Mohamed Messaudi

ARRIBADA DELS IMMIGRANTS

No només en pateres, prou de premsa groga!

Els mitjans de comunicació ens emeten casi sempre fotos i vídeos d’una manera exagerada sobre l’arribada del immigrants a Espanya en pateres.

Encara que sembla una realitat, aquest mètode ho fa servir molt poca gent, exactament un 5% del immigrants que marxen a altres països. Es creu que en el seu país d´origen no tenen suficients recursos econòmics per arreglar la quantitat de papers que els permeti anar cap a Europa.

La gran majoria dels immigrants que entren a Espanya ho fan mitjançant aeroports o per fronteres terrestres amb visats turístics. Aquest cas és majoritari pel que fa a les persones procedents de Amèrica Llatina i països del Est d’Europa, que en conjunt representen mes de les tres quartes parts del total dels immigrants. Però hi altres mètodes, com per exemple l´ agrupació familiar, que només en el 2004 ha estat el mètode escollit per mes de cent mil persones.

Causes de la immigració

Els immigrants es veuen obligats a deixar els seus països i immigrar a uns altres més desenvolupats per tal de millorar la qualitat de vida.
En molts casos resten en els nous destins de manera il•legal i es veuen obligats a buscar recursos per tal d’aconseguir papers. Això fa possible els matrimonis d’interès, que moltes persones utilitzen per tal d’obtenir papers, enganyant a la parella o simplement donant-li diners. En moltes ocasions algunes empreses aprofiten la situació de no tenir papers i fan una sobreexplotació de la ma d’obra.

Una segona causa que explica la immigració són les guerres o causes polítiques o judicials. Aquestes persones emigren per tal de buscar en el país de destí un lloc adequat on es vegin protegits.
Espanya té un gran nombre de immigració perquè es el país més proper al d’origen. L’ordre de països dels quals provenen més immigrants a Catalunya és:


1-Marroc, 2- Romania, 3- Equador, 4- Bolívia, 5- Colòmbia...



Cada any venen més immigrants a Espanya .Es calcula que hi ha uns 800.000 immigrants amb papers i 300.000 que no en tenen, en total al voltant de 1.100.000. Per altre part, hi ha una gran evolució des de l’any 1996 al 2007. La següent gràfica en demostra el creixement de la immigració:


Evolució dels immigrants marroquins a Espanya anys 1996-2007

Un altre motiu de la immigració és de tipus cultural. Es tracta de moviments a la recerca de lleure, formació o cultura. Altres causes són naturals, forçades per sequeres, inundacions, terratrèmols. Acostumen a tenir com a destinació països veïns. Però la raó més important és l´econòmica: atur, sous molt baixos que no els permet viure amb dignitat i la necessitat de millorar el seu nivell de vida. Per últim, destacar que la immigració afavoreix als països d’origen a causa de l’enviament de divises a familiars.

La integració dels immigrants

Els immigrants quan arriben a un país estranger intenten integrar-se per sentir-se més a gust. Busquen treball, malgrat que algunes persones no els vulguin perquè pensen que fan la feina que haurien de fer els aturats del país. També hi ha gent que té por de l´arribada de més immigrants també perquè creuen que pot posar en perill la seva feina. Però això no és del tot veritat. Els immigrants fan moltes feines que la gent d’aquí no vol fer: treballen en el camp, en les obres i, en general, en feines dures i mal pagades.

El racisme

Algunes persones no els hi agrada que vinguin els immigrants. El racisme és un sentiment que tenen algunes persones enfront dels immigrants, els quals pensen que les persones de fora són “estranyes” i no ens agrada la seva forma de ser, de viure, de vestir, ni la seva religió, etc. Els tracten de manera diferent a la resta perquè pensen que totes les seves coses són millors. Potser pugui fer por conviure amb algú que no coneixes i penses que per ser diferents no ens podrem entendre. Però si ens respectem, tots podrem viure junts, encara que la cultura, la llengua, la religió, les costums i el color de la pell siguin diferents.

Immigrants de diferents països

Bibliografia: http://www.ub.es/solidaritat/premi_pau/2006/treballs/Immigracio_Catalunya.pdf

http://www.xtec.es/serveis/creda/a8925261/alumnes/revista/revist5/immigra.

Problemes per aconseguir la residència a Espanya

Marta Baos, Marta Prades, Yasmina Barrionuevo

IES TORREFORTA. 3ESO-D

La immigració és un problema actual i de difícil solució.

Es bastant injusta la situació en que es troben els immigrants sense papers, els governs dels països afectats no fan res per tal de millorar-la. El tracte que reben aquestes persones és injust i a vegades inhumà.

Una de les arribades il·legals més conegudes.

Les arribades per mar en “pateres”.

Aquest article està orientat cap a la immigració il·legal i als problemes que comporta, els quals van fortament lligats al problema del racisme. En l’article no es tracten aspectes com la immigració urbana (del camp a la ciutat), la immigració legal, o la que es produeix dins d'un mateix país... sinó que es concreta en la que es produeix de manera il·legal.

Causes que porten als immigrants a marxar del seu país

La immigració il·legal és i ha estat sempre un dels grans problemes dels països europeus. El problema de fons és la mala situació dels països d'on provenen els immigrants, els quals prenen la decisió d'emprendre aquest viatge per motius generalment econòmics. Pretenen guanyar diners durant un parell d'anys i després tornar al seu país per muntar un negoci amb els diners aconseguits. Però la realitat que es troben al arribar aquí es ben diferent a la que ells s'havien imaginat i normalment s'han de quedar a Espanya durant tota la seva vida.

Es calcula que a Barcelona hi ha uns 40.000 estrangers en situació legal, la majoria dels quals provenen del Perú (3.900) i del Marroc (3.800). A Barcelona els immigrants representen un 2,86% de la població total, a Catalunya un 1,87% i a Espanya un 1,35%. El barri de Barcelona amb més percentatge d'immigrants és el de Ciutat Vella, amb un 7,5%. Però quan es parla d'immigració il·legal les coses canvien molt i les xifres, que es multipliquen, es fan molt més difícils de controlar.

Els immigrants que volen travessar la frontera paguen sovint quantitats desmesurades a xarxes organitzades que els prometen que ho faran amb èxit. La via per on entren més immigrants a Espanya és per l'Estret de Gibraltar. Molts d'ells moren quan naufraguen les "pateres" amb les que intentaven arribar a Espanya. Si són enxampats per la policia espanyola són ràpidament repatriats. Mentre esperen ser tornats al seu país s'allotgen als Centres d'internament, on també hi van aquells immigrants en situació irregular que no han obtingut el permís de residència o que no l'han aconseguit renovar. Aquests centres, al no estar sotmesos a una regulació, com és el cas dels centres penitenciaris, es troben en unes condicions deplorables pel que fa a l'higiene i fan molt difícils les visites de familiars i amics. Si els immigrants detinguts tenen fills, aquests són enviats als Centres d'acolliment de la Generalitat, on perden el contacte amb els seus pares fins el moment de l'expulsió.

Per obtenir el permís de residència es necessita tenir un contracte de treball, cosa difícil d'aconseguir en aquesta situació d'il·legalitat.

Després de veure tota la informació, hem arribat a la conclusió que...

El problema de la immigració no només resideix en la situació que els immigrants es troben en arribar aquí, sinó que el problema de fons ve de la situació (normalment dolenta) que hi ha al seu país d'origen. En molts casos aquesta mala situació és deguda a l'explotació que el país ric (el que rep els immigrants) ha fet sobre el seu país.

Molts dels immigrants arriben a Espanya per mitjà de xarxes organitzades, que el que fan es aprofitar-se de la persona que vol entrar a Espanya, donant-li falses expectatives i escurant-li fins la últim cèntim de la seva butxaca. El que es troben quan arriben aquí no és allò que els hi havien promès. Els immigrants arriben en una situació d'il·legalitat de la qual es molt difícil sortir-ne.

Com que no tenen papers, no poden accedir a un treball estable, cosa que els hi donaria la possibilitat d'adquirir una llar i gaudir d'una vida en condicions. N'hi ha que han de recórrer a altres mètodes per subsistir, com la delinqüència. L'associació que es fa dels immigrants amb la delinqüència a petita escala, com ara els petits robatoris, ajuda a alimentar les teories racistes. Creiem que tallant el problema en la seva arrel, que és el no tenir papers, es podria solucionar en part aquest problema. Els immigrants s'acostumen a quedar-se al país encara que no tinguin la documentació pertinent i, per tant, si s'han de quedar igualment, és millor que ho facin d'una manera legal, cosa que les lleis del nostre país no permeten.

Bibliografia consultada.

· Instituto euromediterraneo de migraciones y asilo: (www.Isid.es/ongs/IEMA/)

· Jóvenes contra el racismo en Europa: (www.arrakis.es/ jre/)

· Catalunya Llibertats: (usuarios.intercom.es/cllibertats/)

· Instituto de migraciones y servicios sociales (www.seg-social.es/inserso/)

· Inmigración en España (personal3.iddeo.es/vjmillan/index_1.htm)

· Amnistia Internacional (www.pangea.org/ai-cat/)

· Inmigración ilegal: (www.ceuta.com/basico/c-inmigracion.html)

La immigració

Immigració:

El tema sobre el que tractem és la immigració. Un munt d' immigrants arriben d'altres països a Espanya. Molts d'aquestos son menors d'edat moltes vegades es moren de set o de gana i arriben en males condicions. Un total de 135 immigrants van arribar a les costes canàries dos pasteres a Tenerife i una altra a Lanzarote aquesta setmana. Molts de ells van arribar en males condicions i van morir.

Immigració per sexes:

Es interessant també el tipus d’immigració entre homes i dones. El 46% del homes que emigren a Catalunya ho fan directament des de els seus llocs d’origen. El 15,7% de les dones no poden pensar a emigrar si no és seguint al marit.

Problemes que es troben els immigrants:
Per ser legals es necessiten dos permisos: el permís de residència i el permís de treball sense l'un no es pot obtenir l'altre a l’inrevés. El permís de treball exigeix tenir una copia del contracte abans d'entrar al país i la concessió del permís ha d'estar justificada amb l'oferta i la demanda laboral termini ambigu que permet tot tipus d'arbitrarietats.
Aquesta discriminació va acompanyada d'una discriminació en el treball, en la vivenda, en l'escola, i en les prestacions sanitàries... i discriminació i prejudicis van agafats de la mà.

Els pares animen els fills a marxar del Marroc:

Els pares animen els fills a marxar del Marroc.
“Els nens arriben a Catalunya buscant una vida millor per a la seva família . l’aventura dels menors Marroquins que arriben sols a Europa animats per la família per aconseguir una feina, tenir papers i després dur cap aquí pares i germans s'està convertint en l'única via per millorar les condicions de vida de ciutadans de les zones rurals del Marroc, un país amb una llarga tradició migratòria."

En un país on les condicions socioeconòmiques no milloren, els adults creuen que el projecte migratori dels menors és l'única solució que els queda. Un exemple que demostra que l’enduriment del control policial no és la solució és que un dels nens entrevistats retornat al Marroc ha iniciat l’aventura cap a Europa quinze cops. I està disposat a tornar – hi de seguida que pugui.


Tancament
La conclusió de tot això es que els immigrants segueixen arribant sense papers i en moltes males condicions. Perquè en el seu país no tenen treball i tenen que venir aquí a Espanya a buscar treball i menjar per les seves famílies.

Vincles
http://www.haciadondeiremos.blogspot.com/

Caterina García Acevedo
Hamsa Talib
Nordin Errachidi
4t D

La pobreza y la violencia en Colombia

La pobreza y la violencia en Colombia

La Violencia fue un período histórico de Colombia comprendido entre 1948 y 1953. Su nombre se dio por ser uno de los periodos más violentos de la historia Colombiana, y se caracterizo por las fuertes peleas entre Liberales y Conservadores, hasta el punto de haber asesinatos, odios, destrucción de la propiedad privada y terrorismo por el alineamiento político

http://www.youtube.com/watch?v=Af0MLiqlHSY

La mayoría de los desplazados por la violencia en Colombia son menores de 18 años, niños y jóvenes en la tragedia del desarraigo forzado a la guerra y de la muerte. Pequeños seres humanos que acumulan desde el sufrimiento urbano, del hambre que se vuelve costumbre, de culturas desconocidas, de nostalgias reprimidas, de los seres queridos perdidos, de recuerdos que vibran en silencio.
Semillas de futuros inciertos, pequeños hombres y mujeres nacidos y criados en las zonas de guerra, niños obligados a obedecer el lenguaje de las armas que vieron como destrozaban la vida de su familia. Niños en la mira de los ejércitos de hombres que quieren perpetuar la guerra para sumar más personas a los enfrentamientos absurdos. Esperanzas de la gente reunidos en barrios, con la violencia del recuerdo en sus frágiles conciencias y con la realidad del sufrimiento de la supervivencia urbana. Niños desplazados, en una realidad que va más allá de las frías estadísticas que a veces ayudan a entender que la sensibilidad también hace parte del lenguaje de la esperanza!!!!!!
¿Es la pobreza .... el fondo de la violencia? En Colombia el 53,6% de la población está por debajo de la línea de pobreza. El 19,83% se encuentra en la miseria aunque está entre los países menos pacíficos, no es ni de los 20 más pobres.
En Colombia mueren entre 4 y 5 niños cada día a causa del maltrato y el abuso ...
El comportamiento violento o agresivo es producto de frustraciones que se generan por las dificultades de conseguir una meta o alcanzar un deseo.
¿Creéis que están en un país con oportunidades?
La violencia se ha convertido en parte de la cultura, incluso en una opción de vida aceptada en algunos contextos.

CONCLUSIÓN: La pobreza y la violencia en Colombia son una tortura diaria para cada familia. Ahora entendemos por qué parten rumbo hacia otros países, con la esperanza de encontrar un futuro mejor.

Macarena Sánchez Vargas
Chloe Casanova Weiler
Adriana Botella Aguilar
4t D

la crisi econòmica i el col·lectiu xinès

Com afecta la crisi econòmica al col·lectiu xinès

El col·lectiu xinès és sobretot comerç. I això té una característica positiva i altra negativa. El bo és que és un grup que intenta regularitzar-se. En tots els comerços xinesos hi ha almenys una persona donada d'alta com autònom, que és el titular de l'establiment.

L'oferta del comerç habitual que regenten els ciutadans xinesos és molt més econòmica des del punt de vista del preu i amb la crisi la gent compra més aquest tipus de productes. En lloc de comprar un paraigües bo, compres un de cinc euros en un xinès i surts del pas.

Les "Botigues de xinesos" no respecten els horaris comercials, fan competència deslleial, venen productes algunes vegades d’escassa qualitat: en alguns casos no compleixen les mínimes mesures de seguretat o poden, fins i tot, explotar als treballadors. S’han adaptat a la situació i d’aquesta manera poden mantenir els seus llocs de treball

No hi ha més que veure el desastre sofert per la resta de nacionalitats. Entre els no comunitaris, destaca el descens experimentat per l'afiliació marroquina. Molts són treballadors poc qualificats que treballen a la construcció, sector molt castigat per la crisi; ja no és construeixen cases.

Aquests treballadors que es queden a l’atur haurien de formar-se en altres oficis, amb menys atur, per exemple: tècnics, soldadors, mecànics, electricistes. Etc. Perquè si no ho fan hauran de tornar als seus països d’origen.

Ali Manouf
Soufian El yaakoubi
Nabil Ezzamouri

4t D